Dins del Clot de Galvany hi ha diverses tolles. Les tolles naturals estan determinades pel cicle natural de l’aigua, raó per la qual a l’estiu se sequen i a la tardor/hivern s’emplenen amb l’aigua de les pluges. Estes són: la Tolla Central, la Tolla Nord i la Tolla Sud. També hi ha dos tolles que són artificials: la tolla d’anàtids i la tolla de limícoles. El motiu de la creació d’estes tolles és afavorir l’establiment de poblacions d’ocells durant tot l’any, mantenint una làmina d’aigua contínua.

Tolla Central: la més extensa encara que en general amb poca fondària excepte en algunes zones. Hi podem trobar gran varietat i quantitat d’ocells aquàtics (en ocasions bandades de fins a 350 ocells).

Tolla Nord: xicoteta tolla natural on roman l’aigua durant més temps ja que el nivell freàtic està molt prop de la superfície. La fondària pot aplegar a ser un poc més gran que la de la tolla central.

Tolla sud-oest: Altra xicoteta tolla natural més difícil de vore amb aigua, i quan la té no aconseguix molta profunditat.

Tolla d’anàtids: Disposa d’illots i àrees de diferent profunditat on poden habitar ocells aquàtics de superfície i cabussadors.

Tolla de limícoles: Altra tolla artificial dissenyada amb un nivell de profunditat màxim de 15 cm per a ocells de vores i/o poca profunditat. Té un canal de perímetre més profund que evita l’accés de depredadors terrestres.