Són zones inundables que presenten una làmina d’aigua la major part de l’any, esta aigua salobre és d’origen natural i en l’actualitat ajuda el manteniment de les tolles amb aportacions de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals dels Arenals del Sol (Elx). Estes zones es desenvolupen sobre gleis, sòls que canvien la seua coloració segons continguen aigua (presentant tons grisos-blavencs) o estiguen secs (apareixen tons terrosos, groguencs, rogencs,…). Estes àrees són especialment rellevants per a l’avifauna i la biodiversitat del paratge.

Dins del Clot de Galvany hi ha diverses tolles. Les tolles naturals estan determinades pel cicle natural de l’aigua, raó per la qual a l’estiu se sequen i a la tardor/hivern s’emplenen amb l’aigua de les pluges. Estes són: la Tolla Central, la Tolla Nord i la Tolla Sud. També hi ha dos tolles que són artificials: la tolla d’anàtids i la tolla de limícoles. El motiu de la creació d’estes tolles és afavorir l’establiment de poblacions d’ocells durant tot l’any, mantenint una làmina d’aigua contínua.

Tolla Central: la més extensa encara que en general amb poca fondària excepte en algunes zones. Hi podem trobar gran varietat i quantitat d’ocells aquàtics (en ocasions bandades de fins a 350 ocells).

Tolla Nord: xicoteta tolla natural on roman l’aigua durant més temps ja que el nivell freàtic està molt prop de la superfície. La fondària pot aplegar a ser un poc més gran que la de la tolla central.

Tolla sud-oest: Altra xicoteta tolla natural més difícil de vore amb aigua, i quan la té no aconseguix molta profunditat.

Tolla d’anàtids: Disposa d’illots i àrees de diferent profunditat on poden habitar ocells aquàtics de superfície i cabussadors.

Tolla de limícoles: Altra tolla artificial dissenyada amb un nivell de profunditat màxim de 15 cm per a ocells de vores i/o poca profunditat. Té un canal de perímetre més profund que evita l’accés de depredadors terrestres.

La vegetació està dominada pel carrís (o senill) en formacions denses, encara que també hi ha espècies com el junc que es localitzen en la transició entre les tolles i el saladar. Respecte a la vegetació submergida es troben espècies com el llepó de mar, pa de granota, Hydrodictyon reticulatum.

Flora

Fauna

Entre la fauna és de destacar l’àmplia diversitat d’ocells aquàtics: diferents espècies d’ànecs entre les quals destaquen espècies amenaçades com l’ànec capblanc i el sarcet marbrenc, a més d’altres ocells d’aigües poc profundes o limícoles com ara camallongues, corriols, sisetes de bec blanc, a més de cabussons, polles d’aigua, fotges, etc.

¿Sabies que?

En ocasions, les tolles experimenten una pujada de nivell setmanes després d’haver plogut. És causat pel fet que les tolles, a més d’alimentar-se de l’aigua de pluja que aplega per escorrentia, també es recarreguen per l’aqüífer que es troba davall. Este és el motiu pel qual observem en ocasions una pujada del nivell de l’aigua sense motiu aparent.

Menu