Les àrees més elevades del paratge presenten un relleu en ocasions escarpat on aflora el substrat rocós i que presenta uns sòls poc desenvolupats, amb una fondària que no sol superar els 10 cm denominats leptosòls, i atesa precisament la seua escassa profunditat, permet el desenrotllament de matollar de baix port, espècies rupícoles i en aquelles zones on s’acumula major quantitat de sòl espècies arbustives.

Trobem zones forestals de pi blanc, la majoria de repoblació, ja que la potencialitat de l’àrea és el matollar termomediterrani, que denominem espinar alacantí, on trobem matollar autòcton silvestre com llentiscles, oliveres bordes, arçots, espinars blancs, efedres i margallons, que ens advertixen de la seua duresa i adaptació al lloc. Algunes vessants estan entapissades per praderies d’espart, tant natural com cultivat.

En certes zones descobrim substrats rocosos, escassament meteoritzats, on apareixen espècies rupícoles com el raïmet de pastor i algunes espècies aromàtiques.

Flora

Fauna

És possible vore fardatxos, sargantanes, ocells com els cues-roges, merles, mamífers menuts com els conills i musaranyes, alguna serp i grans bandades d’estornells, verderols que solen estar amenaçats per la presència d’ocells de presa com el xoriguer o l’àguila calçada. També trobem ocells forestals com ara senyoretes i ratoners.

¿Sabies que?

El capsot, un ocell de xicoteta a mitjana grandària habitant d’este ambient, usa els arbusts amb espines com a rebost, ço és, enfilant les seues preses (ratolins, pardalets, insectes de tots les grandàries) en estes espines com a reserva alimentària als hiverns d’escassesa de preses. També ho fa per ajudar-se a trossejar la presa, ja que no disposa d’unes potes fortes com les dels ocells de rapinya.

Menu