Estes àrees s’utilitzaven antigament com a terrenys de cultius, bàsicament de secà, localitzades tant en les parts planes com en algunes vessants, on destaca la presència de l’arquitectura en pedra seca: murets de les antigues terrasses, a més d’alguns altres elements com ara séquies destinades a la gestió de l’aigua de reg en les zones més pròximes a l’Aula de la Natura. El sòl en estes zones és més profund i un poc més ric en matèria orgànica, modificat per l’home en estar sotmés al cultiu.

La vegetació predominant en les parts més baixes d’estos herbassars seminaturals calcaris és principalment halonitròfila (de sòls salins i amb matèria orgànica), com bufalagues, soses barrelleres, salat blanc i plantes suculentes com l’herba gelada.

Les espècies conreades que encara es conserven són garrofers i oliveres (moltes d’elles centenàries) i algun magraner; i en àrees pròximes a les dunes també poden observar-se figueres.

Flora

Fauna

En este ecosistema és freqüent vore conills, llebres i eriçons. No tan freqüent, però sí possible, és detectar la presència de raboses.

Els antics conreus deixaren algunes soques on viu gran nombre d’invertebrats, al seu torn aliment de picots verds, paputs, abellerols i ocells insectívors.

Sabies que?

La llavor del garrofer, un dels arbres més freqüents en el paisatge de cultius abandonats del paratge, es denomina quirat, procedent del grec keration (garrofer). Estes llavors eren usades en l’antiguitat per a pesar joies i gemmes gràcies a la uniformitat de pes entre llavors. Quan els àrabs adoptaren esta unitat de massa es deformà a quirat i en espanyol en adoptar-la es deformà a quilate.

keyboard_arrow_up