Pi blanc o pi carrasca
Pinus halepensis (Familia Pinácea)
El pi blanc o pi carrasca té un tronc dret o tortuós amb to marró rogenc i una copa arredonida irregular (cònica en els exemplars jóvens). A més les seues pinyes femenines són còniques i de color castany rogenc.
Es tracta d’un arbre que, tot i ser natural en el nostre territori, no forma part dels boscos madurs i estables sinó d’etapes de degradació d’estos boscos. És freqüent en la major part del paratge, de fet és l’arbre dominant en el paisatge de les forests i llomes del Clot de Galvany gràcies a les repoblacions massives que amb ell es dugueren a terme en el passat, ja que és resistent a la sequera i capaç d’adaptar-se a quasi tota classe de sòl, encara que preferix els calcaris. Alguns exemplars poden haver crescut de forma natural en la zona baixa d’alguns barrancs on el sòl és més profund. També es troba algun exemplar en les dunes, també procedents d’antigues actuacions de fixació d’estes dunes.
Possiblement l’abús d’estes repoblacions ha facilitat la proliferació d’incendis que actualment patix el territori valencià ja que es tracta d’un arbre que s’inflama i crema fàcilment, facilitant la dispersió de les seues llavors que resistixen l’efecte devastador del foc gràcies a la duresa de la closca que les protegix i que les permet germinar, després de l’incendi, sobre sòls lliure de competidors desplaçant així altres espècies.
