Són zones inundables que presenten una làmina d’aigua la major part de l’any, esta aigua salobre és d’origen natural i en l’actualitat ajuda el manteniment de les tolles amb aportacions de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals dels Arenals del Sol (Elx). Estes zones es desenvolupen sobre gleis, sòls que canvien la seua coloració segons continguen aigua (presentant tons grisos-blavencs) o estiguen secs (apareixen tons terrosos, groguencs, rogencs,…). Estes àrees són especialment rellevants per a l’avifauna i la biodiversitat del paratge.
Dins del PNM del Clot de Galvany existixen diverses tolles. La presència de vida aquàtica en les tolles naturals està determinada pel cicle natural de l’aigua pel que a l’estiu mantenen un escàs nivell d’aigua, podent arribar a assecar-se per complet, i amb l’arribada de les pluges tardorenques tornen a recuperar els seus nivells màxims d’aigua. Estes són: la Tolla Central, la Tolla Nord i la Tolla Sud.
També podem observar dos tolles artificials: la tolla de Anátidas i la tolla del Carabassí . Es van crear durant la primera dècada d’este segle per a afavorir l’existència de làmines permanents d’aigua on poder observar la fauna, i la vegetació palustre i aquàtica, durant tot l’any. A més, la seua proximitat a l’Aula de la Naturalesa facilita la seua accessibilitat a tota mena de públic.
Tolla Central: la més extensa, és producte de les labors de rehabilitació dutes a terme per l’Ajuntament d’Elx, durant els anys 1996 al 98, després de la destrucció de la tolla original del Clot de Galvany a la fi de la dècada dels 70 del segle passat. En el seu interior existix una illa (no visitable) dominada per un gran búnquer que va servir de lloc de comandament a la línia defensiva existent en el paratge durant la nostra Guerra Civil, dotant en l’actualitat a esta tolla d’una imatge característica única. Amb l’esgotament de l’aqüífer que l’alimentava, es va haver de començar a aportar aigües regenerades procedents de la EDAR d’Arenals del Sol des de 2013. Podem trobar en ella gran varietat i quantitat d’aus aquàtiques suportant, donada la seua extensió, la major quantitat d’exemplars d’estos animals.
Tolla Nord: xicoteta tolla natural, resta de la tolla del Clot de Galvany original, on solia romandre l’aigua durant més temps ja que comptava amb una xicoteta surgencia natural d’aigua de l’aqüífer, hui dia esgotat.
Tolla Sud: Una altra xicoteta tolla natural, també resta de la tolla original del Clot de Galvany. Igual que la tolla Nord només es pot observar a distància des de sengles miradors situats en la lloma del Cabezo, ja que la seua xicoteta grandària aconsella que els visitants no puguen aproximar-se a les seues ribes.
Tolla de Anátidas: Va ser la primera tolla artificial creada en el paratge l’any 2000. Compta amb illetes i àrees de diferent profunditat on poden habitar aus aquàtiques nadadores i bussejadores. S’alimenta exclusivament d’aigües regenerades procedents de la EDAR d’Arenals del Sol.
Tolla del Carabassí: En origen va ser dissenyada amb un nivell de profunditat màxim de 15-20 cms. per a aus pròpies de ribes i/o d’aiguamolls de poca profunditat, aus limícoles. Es va crear en 2007 i com l’anterior, s’alimenta d’aigües regenerades. Al març de 2021 va ser remodelada donant-li més profunditat i creant un parell d’illes amb ribes.
La vegetació està dominada pel carrís (o senill) en formacions denses, encara que també hi ha espècies com el junc que es localitzen en la transició entre les tolles i el saladar. Respecte a la vegetació submergida es troben espècies com el llepó de mar, pa de granota, Hydrodictyon reticulatum.
Flora
Fauna
Entre la fauna és de destacar l’àmplia diversitat d’ocells aquàtics: diferents espècies d’ànecs entre les quals destaquen espècies amenaçades com l’ànec capblanc i el sarcet marbrenc, a més d’altres ocells d’aigües poc profundes o limícoles com ara camallongues, corriols, sisetes de bec blanc, a més de cabussons, polles d’aigua, fotges, etc.
¿Sabies que?
En ocasions, les tolles experimenten una pujada de nivell setmanes després d’haver plogut. És causat pel fet que les tolles, a més d’alimentar-se de l’aigua de pluja que aplega per escorrentia, també es recarreguen per l’aqüífer que es troba davall. Este és el motiu pel qual observem en ocasions una pujada del nivell de l’aigua sense motiu aparent.